Dansant la vida, dansant el ventre. La meva evolució en la dansa del ventre – per Èlia

Ondulacions, melodies, vibracions, mans, mirades, colors, escalfor i silencis… cercles…jo.

Vaig arribar a aquesta dansa per casualitat i des del primer dia la vaig reconèixer com un espai meu. Era alguna cosa que parlava de mi, alguna cosa que parlava de les dones que m’acompanyaven i m’envoltaven. En aquesta dansa vaig trobar un secret especial, un secret que avui intueixo i començo a entendre… segueixo ballant cap a ell.
Va ser amor a primera dansa. Després de les classes m’emportava amb mi un secret únic i genuí molt especial. Alguna cosa que anava més enllà del que podia entendre en aquell moment amb 14 anys. Eren moviments que perfilaven el meu cos de forma orgànica, eren ritmes que em sentia propis, era consciència de mi mateixa i de l’altra, del meu origen i naturalesa, del meu cos, de la meva persona, de la meva feminitat i sexualitat. I no estava sola, érem un clan, el concepte de grup existia i ens acollia. Les classes eren un espai on compatir, un espai on dansar l’alegria, la pena, les pors, les il·lusions i sobretot el descobriment d’una mateixa. Era l’illa on la tècnica oriental ens protegia de forma respectuosa, sensual i delicada.

La dansa ha evolucionat en el meu cos i als meus ulls. No sóc la mateixa persona que quan va començar i la nostra relació no sempre ha sigut fàcil. Al llarg d’aquests 13 anys hem tingut moments de tot, vaivens d’amor i rebuig. En algun moment de la meva vida la dansa va passar a un segon pla, les prioritats eren unes altres, i l’enamorament va deixar pas a un bonic afecte i a una relació més pràctica. Així vaig estar durant uns quants anys. Era el moment de la tècnica, però també de la transmissió, de la voluntat de donar, però amb el sentiment de manca d’eines.
En tornar al centre dels meus orígens, vaig retrobar en aquesta dansa una part de mi molt oblidada, va ser un viatge molt bonic de retorn a l’origen de la dansa més clàssica oriental, on la tècnica em guiava cap a records llunyans i oblidats. Per mi era la veu d’una dansa que havia estimat molt, com una mare que m’havia donat molt i que em reclamava.
Al reconnectar amb ella, vaig començar la recerca de la meva pròpia dansa. Em vaig sentir acollida i en un estat de maduresa com per acollir-la a ella i a tot allò que la vida m’oferís. Amb la dansa del ventre vam dissenyar un punt de trobada conjunt on ella em donava el llenguatge i jo formulava el meu propi poema. Era la recerca del meu propi moviment.

La dansa del ventre m’ha ofert al llarg dels anys el coneixement d’un estat físic, emocional i espiritual molt especial. Sento aquest coneixement com un regal, l’accepto i em sento mereixedora d’aquest. I sento el desig de voler-lo compartir amb més dones.
I ara, de cop m’adono que la dansa està en el meu present de nou, i sobretot en el meu futur, en el meu propòsit de vida, en el meu desig més genuí el qual pren sentit només amb ella. La dansa del ventre es vincula amb el meu desig de fer un treball d’acompanyament a dones, a dones conscients en els diferents canvis i processos vitals i sobretot a dones que dansen la maternitat.

La dansa del ventre un dia em va regalar un petit camí que anava cap a mi, per on fer un viatge cap al meu propòsit de vida sense saber-ho, avui el camí ja no és estret, sinó que s’ha fet ampli, serè i lluminós, un camí pel qual camino acompanyada. La dansa m’ha permès ser jo mateixa, m’ha permès estimar-la i rebutjar-la, i sempre m’ha seguit acollint.
Amb aquests anys hem tingut moment d’acostament molt profund i en altres, la sensació de buidor estava latent en mi. Vaig tenir la necessitat de buscar en altres danses el que potser en algun moment ella no em podia donar. Però avui entenc i sento que el meu origen, la meva essència bàsica, que va més enllà d’una tècnica específica, és ella.
Un bonic arbre amb arrels profundes i nombroses branques per on transitar, sempre amb les arrels profundes del tronc per tornar quan sents que caus. Un dia, no fa molt, em va arribar la llavor per plantar el meu propi arbre, estic buscant el terreny més adequat, l’aigua més bona, el moment és optim per retornar a la terra tot allò que un dia em va donar… Cap allà vaig, a plantar el meu propi arbre dansant la vida.

Èlia Teis Segura

>> aquí pots veure el meu currículum

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s