El mirall en totes nosaltres

Després d’una hora i mitja, la classe de dansa estava arribant al seu final amb una dinàmica en parelles, justament m’havia tocat treballar amb ella. L’havia observat quan havia entrat al vestidor abans de començar, feia dies que no la veia i em semblava tant elegant…era una dona que em creava una simpatia especial, sempre amb el seu mocador morat i uns moviments genuïns, petits i delicats.
La veu dolça i les paraules mesurades de la professora ens van començar a guiar, indicant-nos que ens poséssim una davant de l’altra.

2015-09-08 23.18.43.
.
“-…tens algú davant teu…dirigeixes la teva mirada als peus de la persona. I et preguntes, com deuen caminar aquests peus?…i els teus? poses consciència de com estan recolzats en aquest moment els teus peus. Com son les seves cames? I com estan les teves? T’aguanten? Passes als malucs, la pelvis, la panxa de la teva companya. Quin volum tenen? I tu, com està el teu centre? Observes els pits que tens davant…I els teus, com els perceps? Segueixes passejant la mirada pel seu coll, els llavis, fins arribar als ulls…T’hi permets quedar. Poques vegades tens aquesta oportunitat amb les persones que coneixes poc o amb les que tens poca confiança.

Què et diuen aquests ulls? Deixen ser penetrats per la teva mirada? I els teus? Estan oberts a ser interpel·lats…?”
.
.

 

De camí a casa, de nou la imatge d’ella se’m va fer present.
Els seus peus eren amples i es veien segurs i pesants. Els meus els sentia arrelats a la terra. Les seves cames eren voluminoses com un roure. Les meves les sentia poc estables. Els seus malucs eren amples, pelvis alta i panxa voluminosa. Jo em notava més lleugera al seu davant, però menys plena d’experiències. Els seus pits eren els d’una mamma nodridora, voluminosos es dibuixaven sota una ampla samarreta. Els meus encara no havien alletat. Però els sentia orgullosos davant d’aquella gran mamma. El coll era estret. El meu el notava tancat. Els seus llavis petits i fins, deixaven escapar un somriure. Els meus els percebia càlids i carnosos. Els seus ulls…

Amb aquella mirada, l’estat de relaxació que m’havia aportat fins aquell moment l’exercici es va convertir en neguit, i després de respirar, aquest es va transformar en curiositat…
Un dia ella havia sigut jo? un dia jo seria ella? I em preguntava…ella existia? Existiria mai? O era jo? Quantes dones vivien en cada una de nosaltres? Qui era aquella dona que em mirava des del mirall?


PER FER A CASA:
Et proposo buscar un moment de tranquil·litat per posar-te davant d’un mirall.
I que davant d’aquest obris els ulls, no que miris, sinó que vegis.
No et miris com quan ho fas abans de sortir de casa, o després de la dutxa buscant els kilos de més.
Posa’t davant del mirall i recorre el teu cos. Dedica una mirada a cada zona i mira’t com si fos la primera vegada que et veiessis.
Relaxa tota la musculatura del teu cos. Des del cap als peus.
Relaxa’t, ets tu, el teu cos t’acompanya i totes les sensacions que et regala ell també.
Observa’t i accepta, acariciant i fent real amb les mirades, el teu cos únic i bell.


Èlia

 

Imatge: Èlia Teis



Vols formar part de la comunitat Dansa·Dona·Vida?
Subscriu-te ara a la nostra newsletter.
Cada quinze dies rebràs un butlletí amb articles del teu interés,
les activitats del projecte i promocions exclusives per a subscriptores.

NEWSLETTER


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s