Tots hem nascut

Avui poso consciència en la meva arribada al món…declaro que un dia, jo, vaig néixer. I això no és tot… Vosaltres també ho vau fer. I els vostres companys de feina, els professors i els veïns pesats també… Tots hem nascut, i seguiran naixent.

Que no recordem de forma conscient el nostre naixement no vol dir que no hi fóssim presents. I encara menys vol dir que no hagi quedat en la nostra persona i en el nostre cos físic les impressions i sensacions que vam viure en tenir el primer contacte amb el món.
El naixement és el gran primer canvi que experimentem en la vida. És el moment en què formulem la primera idea de què és el món exte-uterí. I és habitual que aquestes creences es manifestin de nou cada vegada que fem un gran canvi en la nostra vida.

Se sap que és el bebè el que decideix quan vol néixer. Quan se sent preparat, envia unes hormones al cervell de la mare i aquest respon segregant prostaglandines (per estovar el coll de la matriu) i oxitocina (la responsable d’activar les contraccions de la matriu).
Us imagineu quin poder de decisió que tenim ja des de l’interior de la nostra mare?…ara, ens haurem de preguntar…ens han deixat a tots decidir el moment i el com arribar en aquest món? I com va ser la meva arribada? La mare estava nerviosa, tenia por? Hi havia el meu pare present? Vaig passar fred al néixer? I la llum? Vaig passar d’un espai fosc i calent a un espai massa lluminós i sorollós per mi?…Cada un de nosaltres té la seva història i el seu perquè del seu naixement.

IMG-20150901-WA0023 (2)
Sempre recordo la meva mare explicar-me el mateix:
“Van començar les contraccions a la matinada, el teu germà encara no tenia els dos anys i el teu pare tenia un refredat molt fort des de feia dies. Així que, em vaig girar i vaig seguir dormint intentant ignorar les contraccions…no era el millor moment perquè vinguessis. El matí va venir una amiga llevadora a casa per fer-me un tacte. I ens va enviar corrents a l’hospital, pràcticament ja estaves aquí. Vam anar jo i el teu pare a peu fins a l’hospital i el ginecòleg només va tenir temps de posar-se uns guants i recollir-te…és una nena va dir”

Així vaig arribar jo, un part ràpid, gens dolorós, molt natural, instintiu i respectat.
Tots els que estem aquí hem nascut i tot i semblar una afirmació molt lògica i tonta, és molt més important del que ens pensem.
Va ser la nostra arribada, un dia molt especial i únic.

 


PER FER A CASA:
Et proposo fer una petita recerca del teu naixement.
Com vas néixer, com va ser l’expulsiu, qui hi havia en aquell moment, epidural/sense epidural, part vaginal/cesària…etc
Pregunta a la teva mare o al teu pare, o aquells que et puguin donar informació del teu naixement. Sobretot però, recorda que són vivències subjectives, tu tens les teves pròpies.

Després busca un moment de calma, tanca els ulls amb una posició relaxada i reconèixe’t com a individu que un dia va ser un fetus dins la matriu de la teva mare, un dia vas iniciar un treball de part, i vas aconseguir néixer.
Reconèixe’t com a nadó, com a nena, com a adolescent i com a dona. Recorda que un dia vas estar dins el cos d’una altra persona que et va donar la vida, avui ets adulta i autònoma.


Èlia

Imatge: Èlia Teis fotografiada per Violeta Albero


Vols formar part de la comunitat Dansa·Dona·Vida?
Subscriu-te ara a la nostra newsletter.
Cada quinze dies rebràs un butlletí amb articles del teu interés,
les activitats del projecte i promocions exclusives per a subscriptores.

NEWSLETTER


 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s