Receptes per a la supervivència

Em moriria. Així de clar.
Si no pogués ballar, pintar, o escriure la vida que visc, em moriria.

Potser els meus òrgans vitals seguirien fent les seves coses d’òrgans. Ben eficients, amb una rutina gris i funcional. Però jo sentiria que alguna cosa no està bé.
I aniria al metge i li diria:
“Doctor, estic morta”
i ell em respondria
“Senyoreta, (o senyora, als 39 potser ja et diuen senyora) vostè està perfectament. Els seus òrgans segueixen mantenint una excel·lent rutina gris i funcional”.

I jo el miraria, amb els meus ulls de morta, i sortiria silenciosa de la consulta, decidida a buscar un doctor de l’ànima… o un músic, una ballarina, una poeta o un pintor que em recordés el camí de tornada cap a casa.

De vegades la vida és molt.
Ella és molt i jo, molt permeable. Ella troba els camins i jo no sé posar-hi filtres.
Entra, i em  travessa la pell, la carn i els ossos. I es fa un cau entre les costelles.
I és tanta la vida i tan petit el meu cos, que també de vida podria morir.

De vegades la vida és massa.
Però si respiro… si aconsegueixo respirar enmig  de la intensitat, puc sentir que el batec de la vida i el batec del meu cor es fonen. Alguna cosa s’aquieta, i el garbuix amagat entre les costelles  troba la manera de desembolicar-se i estendre’s cap als braços. Arriba a les mans, i es converteix en dansa, o en taques de colors sobre una tela, o en traços simètrics sobre un paper, o en un plat deliciós amb ganes de ser compartit, o en paraules alliberadores que esperen ser llegides.

Coral


ALGUES-PNG


Todo es lo mismo…
Lo mismo da que baile,
que pinte o que escriba,
que cocine o que haga el amor.
Todo surge del mismo lugar
y con la misma intención.
Da lo mismo porque todo es lo mismo.

Y es que algunas “hacemos”
porque sencillamente,
no nos queda otro remedio.

Engendradoras o transformadoras
de realidades íntimas y colectivas.
No somos artistas, somos artesanas,
porque todo eso que creamos compulsivamente
no es resultado, sino herramienta.

El acto útil

que apacigua las inquietudes sin nombre.
El acto útil
que esculpe los impulsos sin dirección.
El acto útil
que da salida a toda la vida,
que de otro modo nos estallaría entre las costillas.
.
Pura necesidad.


Poema i imatge, Coral Ríos

Anuncis

Un pensament sobre “Receptes per a la supervivència

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s