Desde Chiapas con Amor! Coneixent les tradicions ancestrals mayes.

12630705_434777893382234_2050820825_oL’Èlia ens envia un article molt interessant des de Mèxic! Ens explica el que està aprenent en el Centro de Desarrollo de la Medicina Maya de San Cristóbal de las Casas. Interessantíssim. Mira, mira què explica…
.
.
.

“Avui la meva mirada ha canviat referent a les mames chiapatenques que amb els seus ‘rebozos’ (mocadors de colors) porten els seus ¨chamaquitos¨ pels carrers de les altes muntanyes de Chiapas.

He tingut el plaer de visitar el Centro de Desarrollo de la Medicina Maya de San Cristóbal de las Casas (Chiapas). El seu objectiu principal és la difusió de les pràctiques curatives tradicionals mil·lenàries dels mayas Jilol (cuidadors de les ànimes), Koponej witz (connectors de la mare natura), Tzakbak (traumatòleg), Jve´t’ome (llevadora) i Acvomol (remeier).

Allà m’he pogut acostar una mica més a les seves tradicions i entendre les pràctiques referents al món del part en aquest país on la cultura maya està tan viva com fa centenars d’anys. En una de les sales es pot visualitzar un vídeo on una dona gran, una Jve’t’ome (llevadora), explica les seves pràctiques a partir del seguiment del part d’una jove i el naixement d’un petit bebé indígena.

En els parts hi assisteix la partera, el marit i els sogres o els pares de la futura mare. La postura per a l’expulsiu és molt concreta i és amb la que s’efectuen tots els parts. La dona de genolls recolzada a l’home que està assegut davant seu en una cadira i la partera a darrera. Es practica la utilització del manto, dels mocadors per moure els malucs i estrènyer suaument el ventre.
.
.
La imatge podria ser la d’una dona occidental parint a casa, sinó fos per la quantitat de rituals que es fan abans durant i després del part. La llevadora resa 3 vegades abans del naixement quan la partera comença el treball de part. S’utilitza copal (encens) i una gallina viva que passeja al voltant de la partera, i que estarà present durant tot el part. Un fet molt curiós, i que m’ha xocat moltíssim és la utilització de coca-cola o pepsi en tots els rituals indígenes, i en aquest no hi pot faltar.
.
.
Si el part s’allarga, la llevadora té diversos recursos com fer veure a la partera un ou cru , la utilització del ‘manto’ o passar una destral o ganivet per sobre el ventre. Un cop el nen ha nascut el tipus de neteges són vàries i molt concretes per protegir-lo dels mal d’ulls, de les malalties i els còlics. Es protegeix el nen fregant per tot el seu petit cos un ou sencer, i unes carícies en diferents direccions acompanyades de diferents pregàries. Les cures de la mare també són molt concretes obligant-la a reposar durant 3 mesos sense moure’s massa
i abstenint-se de menjar alvocat o ceba pel bé del recent nascut. I se la protegeix utilitzant de nou la gallina per protegir-la de qualsevol malaltia.
.
.

A part del museu es pot visitar el jardí botànic amb plantes medicinals i amb un petit temascal. La zona és a més un centre actiu d’investigació de la medicina maya.
Tota una experiència acostar-se a aquesta realitat on l’acompanyament té un altre llenguatge, on el part té un altre color i on el naixement té una altra aroma… copal, per tot arreu copal.”
.
.
Èlia 


Subscriu-te ara a la nostra newsletter.
Cada quinze dies rebràs un butlletí amb articles del teu interés,
les activitats del projecte i promocions exclusives per a subscriptores.

NEWSLETTER


Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s